"Pensem
el què pensem" i "sentim el què sentim", però sense matèria res de tot
això es sustenta. Sense un cos amb vida no hi ha ni sentiment ni
pensament possible. D'alguna manera, la matèria, el cos com a base
orgànica de nosaltres mateixos possibilita l'aparició de propietats
emergents que no existeixen en les parts del cos per separat, tals com: les
sensacions, les emocions, els sentiments i els pensaments, (també en podríem dir estats superiors, o complexos).
El
lloc i el moment en què vivim i l'educació que hem rebut contribueixen en què a vegades ens quedem
entotsolats, enganxats en un bucle amb les nostres cabòries. Quan això
passa, en realitat ens estem allunyant del nostre cos i de la realitat orgànica en què
vivim. Sense adonar-nos ens desconnectem del nostre propi cos i ens
quedem penjats als núvols de la ment, que sovint semblen molt reals.
Tornar
a terra, recuperar la consciència corporal, habitar i redescobrir les
diferents parts del nostre organisme és una bona eina per a ressituar-nos
en el mapa de la vida. La vida orgànica està en el nostre cos, i en com l'utilitzem per relacionar-nos interiorment i amb l'entorn. Empoderar-nos novament d'ell ens permet entendre que està passant, i què ens està passant.
Molts
son els camins per reempoderar-se de nou del nostre cos: Ioga, Tai xi,
Xi kung, Meditació, Tècnica Alexander, Mètode Grimberg, Anti Gimnàstica, Shiatsu...i tots poden ser bons.
Personalment treballo amb les eines que m'ha proporcionat el Shiatsu en Moviment, que em permet acompanyar als clients en la investigació del propi cos, ajudant a sentir les parts del cos amb dolor o tensió, i redescobrir les parts que no sentim i tenim desconnectades. El treball consisteix en escoltar, pressionar, mobilitzar, i portar atenció a aquestes parts corporals per obrir nous camins interns. Escoltar, esperar, acompanyar i donar suport per recuperar espais de vitals dins de cadascú. La resta ho fa la vida mateixa que en sap més que tots nosaltres i tota la intel·lectualització que hi podem posar.
