Donar i rebre forma part de la vida, quan respirem, inspirem oxigen i expirem anhídrid de carboni. Al món hi ha de una mica de tot, yin i yang que dirien els xinesos; un intercanvi constant d'energia cap endins i cap en fora que permet i és generador de vida.
Si sempre volem donar (actitud expansiva) acabem per buidar-nos; i si només volem rebre (actitud contractiva) acabem per empanxar-nos. En tots dos casos establim relacions unidireccionals i quedem aïllats, creiem controlar la relació però caiem en la no relació. Tant si actuem en una direcció com si actuem en l'altra, establim relacions desiguals, de verticalitat, on hi ha un sobre i un sota, un millor i un de no tant.
Si només donem, perquè ho fem? és perquè no sabem rebre? o és que nosaltres ens creiem millors/pitjors i per això sempre hem de donar; i si només sabem rebre?....tot el contrari?.
Només donant i rebent aconseguim unes relacions entre iguals, horitzontals, que ens permeten reconèixer les nostres necessitats i les nostres potencialitats; i reconèixens en els altres com a éssers iguals (però diferents).
Quan sempre hem estat donant, aprendre a rebre no és una cosa fàcil, ni que sigui una cosa tant aparentment senzilla com rebre les gràcies. Però tenim la vida per endavant per anar-ne aprenent.
